Cada dia, vulguis o no vulguis, t'asseuen a taula i et serveixen el plat del dia: un relat. Fals o mitja veritat, tant li fa, mentre te l'empassis. I te l'has d'empassar, perquè sense aquest relat, aquesta narrativa interessada, cap de les polítiques que pateixes no s'aguantaria ni cinc minuts. El relat és la salsa que ens fa endrapar allò que, objectivament, és incomprensible.
D'això va, des del primer dia, el Menjòmetre. Ara t'ho expliquem des del principi.
Vam començar comptant plats
Vam néixer fa quatre mesos per comptar plats. Per posar nom a les menjadores: subvencions que no paguen serveis, paguen lleialtats. Pinso públic a canvi de vots. D'aquí el nom que tant d'enrenou va generar.
Després vam pujar un esglaó: vam entendre que el problema no era la menjadora, sinó qui posa el pinso i per què. Els qui alimenten el sistema amb els teus diners (els teus impostos), no amb els seus. Ho vam documentar contracte a contracte: el proveïdor que guanya sempre sol, l'entitat que viu de la mateixa subvenció any rere any sense que ningú n'avaluï mai res, el conveni que esquiva els registres. Pagues més impostos que mai, reps pitjors serveis que mai, i aquesta equació només quadra si algú s'està menjant la diferència.
El tercer plat ets tu qui se'l menja
Però creuant dades hem destapat l'última capa del banquet, la que ho explica tot: el tercer plat ets tu qui se'l menja. Cada dia: als telenotícies, als diaris, a les ràdios.
Et fan menjar que l'economia va com un tro. I el total agregat creix, sí. Però reparteix-lo entre tots els que som ara, incloent-hi tots els que s'hi incorporen cada dia: el teu tros del pastís és cada any més petit. Per això les xifres oficials són de rècord i tu no arribes a final de mes. Les dues coses són certes alhora, però només te'n serveixen una. Només t'expliquen la història que els convé.
Et fan menjar que tot això no té alternativa. Que necessitem mà d'obra barata. Qui ho necessita és un model econòmic molt concret (salaris baixos, productivitat estancada, marges garantits) que només interessa a qui el controla i en treu beneficis astronòmics. Un model que tu no has votat, però que pagues obligatòriament.
Et fan menjar que tot va bé, que tot són percepcions teves. Que el carrer és segur, que l'escola aguanta, que l'habitatge ja s'està resolent. I mentrestant, la generositat amb els teus diners sempre queda lluny, i el deteriorament sempre et queda a la porta de casa.
Les dades, quan les mires despullades
Cada un d'aquests relats és un artifici amb una única funció: tapar les dades. Perquè les dades, quan les mires despullades, expliquen amb una claredat insuportable el moment dolentíssim que passa aquest país i la seva classe mitjana. Unes dades de fons que fa tres dècades que empitjoren. I que apunten una cosa pitjor: si continuem empassant-nos relats sense esperit crític, el futur no serà com el present. Serà pitjor.
I aquí ve el detall que ho acaba de quadrar: els cuiners d'aquests relats no en tasten mai la medicina. No fan cua al CAP. No pateixen pel lloguer. No perden poder adquisitiu. Poden equivocar-se mil vegades, que la factura mai no arriba al seu nom: arriba al teu. Quan l'error no té cap cost per a qui el comet, no és un error: és un negoci.
El pas més important des que vam néixer
Per això avui el Menjòmetre fa el pas més important des que va néixer:
Des d'avui, detectarem els relats que ens fan menjar. I els desmuntarem amb dades.
Ja no ens circumscrivim només a la despesa pública, les subvencions i els contractes. Obrim el mesurador i els datasets a totes les dades que els relats manipuladors intenten tapar: delinqüència i seguretat ciutadana, immigració, renda per càpita, preu de l'habitatge. Les dades que expliquen la teva vida real, no la que surt als telenotícies que ells mateixos subvencionen.
Assenyalarem el mecanisme, no només el nom. Perquè el dia que entenguis com es cuina el relat, no els caldrà cap desmentit: ho veuràs tu sol. I deixaràs d'empassar-te rodes de molí.
Posarem dades on ells posen relat. Cada afirmació nostra, una xifra. Cada xifra, una font. Que ho desmenteixin. Que ho intentin. Els relats emmarcats en dades són impossibles de destruir.
Això no va d'esquerres ni de dretes. Els relats que et fan menjar no miren el carnet: miren que continuïs deglutint amb la boca oberta i els ulls tancats.
La taula està parada amb els teus diners. El menú l'han escrit ells. El plat, te l'han fet menjar a tu. I el compte, com sempre, te l'han deixat al teu nom. Ja n'hi ha prou.
S'ha acabat el sopar de gorra. I s'ha acabat menjar amb els ulls embenats. Estigues molt atent als pròxims moviments del Menjòmetre. Són imminents.
El Menjòmetre ha vingut a passar el compte. I a destapar la cuina.